Pànic al PP per l’efecte Ciutadans
A un mes de les eleccions municipals, Garcia Albiol té tres grans problemes: Ser del PP, Ciutadans i un regidor imputat.
El partit d’Albert Rivera està creixent en intenció de vot a tota Espanya, a les darreres eleccions andaluses va arrossegar molts votants del Partit Popular, i les enquestes més recents a nivell d’Espanya i a nivell de la Comunitat Valenciana indiquen un fort cop al Partit Popular.
És interessant comparar València amb Badalona, donat que a la nostra ciutat el Partit Popular ha governat quatre anys a l’estil valencià: en mig d’escàndols de corrupció i corrupteles, obres il·legals, regals d’Iphones i Ipads, concessions sense concurs públic, clientelisme… situació que ha provocat la imputació de diversos regidors i càrrecs de confiança política. El Partit Popular a les Corts Valencianes té més d’un 20% dels seus diputats imputats, a Badalona el Partit Popular d’Albiol ha arribat a tenir un 36% dels seus representants imputats.
El Partit Popular va guanyar les eleccions al Congrés el novembre del 2011 amb un 44,63% dels vots, la darrera enquesta del GESOP del mes d’abril pronostica una caiguda de 21 punts (23,5%). A la Comunitat Valenciana el PP va guanyar les eleccions autonòmiques del 2011 amb un 48,5%, ara les enquestes pronostiquen una intenció de vot del 24,5% (24 punts de caiguda).
Aquesta caiguda del partit de Rajoy, Rato, Granados, Bárcenas, Blesa, Camps, Barberà, Fabra, de la trama Gürtel, l’operació Púnica, la recull Ciutadans amb una intenció de vot del 17,7% tant a Espanya com a Valencia. I Badalona no serà cap excepció.
El Partit Popular a Badalona tenia un somni, un possible pacte de dretes amb Ciutadans. Però igual que ICV no va saber veure l’arribada de moviments com Podemos o Guanyem la tarda del 22 de març del 2013 quan va tombar la moció de censura, el PP d’Albiol no ha calibrat l’arribada de Ciutadans.
Encara diria més, Albiol està actuant amb supèrbia respecte a C’s, i els està infravalorant.
El PP ha comès un gran error en la seva candidatura que impossibilita qualsevol pacte amb C’s. Ha incorporat a l’actual regidor Miguel Jurado que es troba imputat i a l’espera de data per judici per la via penal pel cas de la Hermandad Rociera.
Un dels valors que el partit d’Albert Rivera està demostrant aquests dies Andalusia és que no pactaran amb partits amb imputats ni recolzaran la investidura de Susana Díaz mentre Griñán i Chávez no dimiteixin. Doncs a Badalona si Albiol tenia alguna esperança de pacte, l’ha dilapidat amb la presència d’un imputat a les seves llistes.
Les ciutats i pobles d’Espanya les governaran les forces polítiques amb més capacitat de pacte i suma perquè la societat així ho vol i perquè els temps del bipartidisme i de les majories absolutes s’han acabat.
És l’hora de la cultura del pacte, i del pacte de programes.
Atentament i a títol personal,
Christian Carneado
Deja un comentario
"El contrapunt badaloní" 
Hola;
és un anàlisi interessant de l’actual estat de coses, a un mes de les eleccions municipals. és interessant també pel que no es diu. A la més que probable irrupció de C’S al Ple de l’Ajuntament de Badalona hi conflueixen un seguit de variables, que es poden anomenar però que difícilment es poden quantificar.
Entre aquestes variables hi compto la més que probable mobilització de l’abstenció, que per primera vegada en molt de temps té opcions polítiques a les que pot atorgar funció d’utilitat, més enllà de les que actualment tenen representació al Ple.
Aquesta mobilització de l’abstenció pateix també d’un factor que atempera la seva importància, com és l’efecte de dilució entre diverses opcions amb denominadors comuns; són d’esquerres, secessionistes o ambdues coses.
Falta per saber, en la més que probable irrupció de C’S al Ple Municipal, si a banda de la mobilització de l’abstenció existeix una trasvàs de vot entre les diverses opcions a triar per l’elector.
Jo no sé què passarà, però sí que aventuro algunes hipòtesis sobre les que goso fer un pronòstic; d’una banda, la participació pujarà, i els electors donaran funció d’utilitat a diverses formacions amb opcions reals d’assolir representació. El llindar per assolir representació es manté constant, de tal manera que per obtenir representació al Ple es necessita un nombre important de vots. I l’exigència del llindar pot (eventualment) fer descavalcar alguna de les formacions optants al Ple; atès que la llei d’Hondt és un sistema d’atribució de representació basada en cocients majors, és bastant probable que en cas de no arribar a assolir aquest llindar del 5%, d’una banda;
1.- No s’obtingui representació.(per part d’un dels optants)
2.- Es lamini el vot d’esquerra entre diverses formacions.(atès que el dia de les eleccions totes les formacions competeixen entre elles).
3.- L’escó vagi a parar a una formació majoritària. (atesa la distribució d’escons per cocients majors inherent a la llei d’hondt).
Així mateix, de les distintes formacions polítiques del Ple (tant les actualment representades com les optants a fer-ho) tenen característiques que les fan diferents, i que poden modificar la seva representativitat al Ple.
M’explico. CIU i ERC comparteixen target electoral i un àmbit geogràfic molt concret; es canibalitzen mútuament en un àmbit amb poca població i amb una participació notablement superior respecte a la resta de la ciutat; un augment de la participació a la resta de la ciutat és potencialment devastadora per la seva representativitat al PLe, atesa la seva poca o nul·la implantació fora del Districte 1.
Altres formacions tenen major representativitat a la resta de la ciutat, i major sostre de representació en cas que l’abstenció es mobilitzi; si es mobilitza l’abstenció, d’una banda, els vots es repartiran entre les distintes opcions, i limitaran les opcions de les formacions que he esmentat. I mantenint constant l’umbral del 5% de representació en un escenari on la participació pugi bastant, ho posa difícil ( molt difícil) a unes quantes formacions que opten a assolir representació.
La veritat és que la teva anàlisi es basa en una pura i dura qüestió aritmètica; és probable que la suma de la resta de les formacions polítiques amb representació al Ple sigui superior a la representativitat obtinguda pel PP? És probable. Però també hi ha poca gent que descarti de pla un escenari de majoria absoluta del PP a les properes municipals; és (també) un escenari optimista, però no impossible.
Altrament, crec que dones per descomptat que a la composició del nou govern del 13 de juny les distintes forces polítiques alienes a l’actual govern de la ciutat es posin d’acord al voltant d’una candidatura alternativa a la força vencedora a les eleccions, que ningú (ningú) qüestiona que sigui l’actual. Si no hi ha acord per majoria absoluta, en segona volta l’Alcalde de la ciutat serà el més votat per majoria simple.
I això, donant per descomptat que C’S prefereixi fer Alcalde a un candidat del PSC (que ha mantingut una posició incòmoda fins i tot per les seves bases pel que fa al procés que s’està vivnt a Catalunya), a un candidat de CIU, a un d’ERC, ICV-EUiA, o un de GUANYEM. La veritat és que és possible, però difícilment plausible.
Un filòsof va dir que es pot suportar qualsevol veritat, per destructora que aquesta sigui, a condició que sigui total, i que porti en si mateixa tanta vitalitat com l’esperança que ha destruït; la veritat, benvolgut Crhistian, és que ho teniu magre (molt magre) si fieu a C’S les vostres opcions a l’Alcaldia de Badalona.
Però ho veurem en breu; gràcies per llegir-me.