Les ordenances, una oportunitat perduda

Avui dimarts 27 d’octubre aniran a Ple les ordenances fiscals i preus públics de l’Ajuntament de Badalona. És la primera ocasió important que tindrà el nou govern de Badalona de demostrar el gir social i d’esquerres que li demana la ciutadania.

Malauradament la proposta que ha fet pública el govern, mitjançant audiència pública, és bastant desencoratjadora. Bàsicament no hi ha grans canvis comparat amb les ordenances presentades per l’anterior govern del Partit Popular.

L’expectativa era que el govern presentés una proposta diferent, molt més ambiciosa socialment, però no ha estat així.

Més enllà de l’audiència pública, que és obligatòria per llei, no s’ha articulat cap procés participatiu amb la ciutadania per debatre les propostes.

El govern no pot confondre la participació amb anar fent reunions amb determinades entitats. Les reunions i trobades són importants i estan bé, però la veritat és que sempre són reunions de 40 o 50 persones, amb un públic similar, i amb assistents reiterats per part de les mateixes formacions polítiques.

La participació a una ciutat de 217.000 habitants com Badalona, ha de ser transversal, innovadora i àmplia. Els mecanismes participatius han d’arribar a milers de persones, no només als veïns que un determinat dia poden, o no, anar a una reunió. La participació pot ser consultiva, deliberativa o executiva, i això s’ha de fer saber als ciutadans.

La propera oportunitat que té el govern serà amb els pressupostos, esperem que en aquesta ocasió els mecanismes de participació estiguin més engreixats. És cert que és difícil de fer i d’articular, però tant en aquest tema com en d’altres, el govern va camí dels 5 mesos sense grans resultats.

D’altra banda, resulta curiós com processos que podríem anomenar “autoparticipatius” on col·lectius de veïns o entitats tenen demandes concretes, com per exemple la demanda dels veïns del Gran Sol de Llefià que reclamen unes escales mecàniques, o quelcom similar, per solucionar un problema de mobilitat i accessibilitat, llavors per part del govern diuen que “no és prioritari”. Hi ha una participació prioritària i una altra participació que no ho és tant?

Aprofitant la demanda veïnal de les escales mecàniques, el Sr. Garcia Albiol va fer acte de presència a Badalona després de molts mesos d’abandonament de la ciutat, i d’abandonament de les seves responsabilitats com a President del Grup Municipal del Partit Popular. Va anar a fer-se una foto, com sempre, per també reclamar les escales mecàniques, però la veritat és que Albiol el que ha d’explicar als veïns és perquè després de guanyar les eleccions ha estat incapaç de tornar a ser alcalde, i demanar disculpes per tenir abandonades les seves funcions. Faria bé Albiol de cedir el testimoni a gent del seu partit que tingui ganes de treballar.

El nou govern d’esquerres de Badalona ha generat moltes expectatives, va decidir fa uns mesos governar en solitari, i ara ha d’afrontar els reptes amb més determinació per a què la majoria de ciutadans que volien un govern d’esquerres pugui sentir-se identificats amb les polítiques i amb la gestió, i no es mostrin més aviat decebuts.

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

Després del #27S

Les eleccions catalanes del 27S ens han dibuixat a Catalunya un nou escenari d’inestabilitat política. No és difícil d’imaginar que pot acabar en unes noves eleccions en pocs mesos.

L’excepcional participació ciutadana amb més d’un 75% de participació fa que el resultat sigui inequívoc. A data d’avui no existeix una majoria de ciutadans partidaris de la independència de Catalunya.

És cert que hi ha una majoria en escons de les forçes independentistes degut a l’injust sistema electoral on els vots dels ciutadans no valen el mateix segons la seva província. En qualsevol cas l’any 2012 CiU+ERC+CUP sumaven 74 escons, i en aquestes eleccions sumen 72, pèrdua que també debilita l’anomenat “procés”.

Políticament tan greu és pensar que es pot tirar endavant el “procés”, com actuar com el PP i C’s i obviar el problema. Catalunya té un problema polític d’encaix a Espanya i s’ha d’abordar sense les posicions maximalistes que només fan que retroalimentar-se i dividir la societat.

L’Estat espanyol s’ha de modernitzar. Tots els estats on hi ha democràcies avançades actualitzen les seves normes fonamentals. Però aquests canvis no arribaran sense un govern progressista a Madrid, després de les eleccions generals del desembre. I modernitzar l’Estat vol dir establir nous mecanismes d’equitat i solidaritat entre territoris, sense por ni hipocresia, tant de dretes com d’esquerres, per parlar sobre l’encaix i el sentit dels règims forals.

Veure ara com Oriol Junqueras ha de defensar a Artur Mas com a presidenciable fa mal a la sensibilitat d’esquerres, i no té sentit. Si ERC s’hagués presentat en solitari, és molt probable que hagués guanyat les eleccions i que la porta a un govern d’esquerres a Catalunya estigués oberta. De totes maneres Artur Mas ja no serà President gràcies a la posició de les CUP que ja han anunciat que no el recolzaran.

Baixant al nivell de Badalona, els resultats també són molt clars, només un 31% de la població recolza posicions independentistes (els vots coincideixen amb el sí-sí del 9N a la ciutat), i per tant Badalona no és una ciutat independentista, ni s’acosta, fet que l’actual govern ha de tenir molt clar a l’hora de governar.

A Badalona destaca el bon resultat del PP degut a la figura de l’exalcalde Albiol, tot i que, amb 20 punts més de participació respecte a les eleccions municipals del maig, el PP ha perdut gairebé 4.000 vots, i el PSC ha recuperat més de 5.000. El gran resultat tant a Badalona com a Catalunya l’ha tret sense dubte Ciutadans, que al desembre haurà d’abandonar l’equidistància calculada i pot ser decidir si facilita la investidura de Pedro Sánchez o prefereix que continui Mariano Rajoy.

Tot i el 27S la vida segueix a la ciutat, i aquesta setmana hem tingut Ple sense cap decisió important per a la ciutat. La gestió municipal continua molt i molt lenta, i alguns problemes com els dels voluntaris de Badalona, o els de moltes entitats esportives, segueixen sense estar resolts.

Cal que el govern agafi velocitat de creuer, si no corre el risc que l’onada de descontentament ciutadà li passi per sobre.

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado