Eficiència electoral

Catalunya viu un moment delirant de la història política i social, correm el risc que al final hi hagi molts ciutadans que, amb raó, poden acabar farts de la política, de la presumpta “nova” política i la vella política.

Els països, també les ciutats grans, necessiten estabilitat per poder treballar, tirar endavant projectes, que els polítics tinguin el cap només en la seva feina com a representants públics, i no pas tant en els interessos de partit.

És probable que als països amb un tarannà més “nòrdic” una concatenació de tres o quatre eleccions en menys d’un any no els hi representi cap problema, però a casa nostra és un drama perquè no hi ha sentit institucional, sinó que tot es mou per electoralisme. Aquí a Catalunya resulta especialment dramàtic.

Si parlem de la nostra ciutat com a exemple, ens trobem que a Badalona al mes de juny les negociacions per formar govern no van deixar mai de girar sobre l’eix: “Veurem què passa el 27S”. Quatre mesos després de les eleccions es presenten les ordenances fiscals sense cap novetat respecte a les del Partit Popular, senyal que el mes de setembre el govern en plena campanya no va tenir temps de treballar.

Les eleccions plebiscitàries del 27S, resulta que l’independentisme perd en vots, però guanya en escons, i tot queda ens mans de la decisió de les CUP d’investir al candidat Artur Mas o no. Ei, però abans de prendre cap decisió a Catalunya tots coincideixen que és millor esperar i “Veure què passa el 20D” i ja escollirem President al gener, o sinó fem eleccions una altra vegada. Les conseqüències d’un govern de la Generalitat en funcions sense direcció política les acabem patint a Badalona, i a totes les ciutats.

I ara tots els polítics, els de Badalona també, a fer campanya gairebé tots els dies laborables del mes de desembre, els pressupostos del PP del 2015 els prorroguem, i els pressupostos del 2016 ja els presentarem al febrer, sempre i quan no estiguem en campanya electoral d’autonòmiques una altra vegada…

Mentrestant el gran debat polític a la ciutat és si les barques històriques de la platja de Badalona es restauren in situ o ex situ, o si l’Ajuntament té més o menys llums de Nadal, o si l’alcaldessa parla en castellà o en català. Així no anem bé.

És hora que el bloqueig institucional que representen a Espanya els cicles electorals com el que estem vivint, es situï en el debat polític. Si hi ha cert consens, com a mínim d’esquerres i progressista, per actualitzar la Constitució, per què no es posa a sobre de la taula l’opció de fer coincidir totes les eleccions?

Si els ciutadans són prou madurs per votar diferent cada tres mesos, de ben segur que també ho seran per votar diferent el mateix diumenge. És una qüestió d’eficiència, i sobretot de fer que els polítics es dediquin a la política del bé comú, que al final és la que dóna vots, i tinguin 4 anys per treballar sense tenir que pensar tant en els interessos de partit.

Aquesta és una reflexió que ens hem de fer tots plegats, sense apriorismes ni tacticisme, segur que alguns no la consideren políticament correcta, o la consideren un atac a l’autonomia… però de veritat, parlem-ne.

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado

On és Albiol? On és el PP?

Aquesta és la gran pregunta que es fa tothom. Després que el Partit Popular perdés el govern de Badalona, Albiol i el partit estan desapareguts a la ciutat.

De fet, l’única notícia que tenim el Sr. Garcia Albiol és que està cobrant dos sous públics, un de l’Ajuntament de Badalona i un altre del Parlament de Catalunya, circumstància que és totalment il·legal. Resulta curiós que Albiol que tant defensa que es compleixi la llei, que parla els drets i deures que tothom ha de complir, doncs resulta que ell, per una errada administrativa es defensa, no en compleix aquestes normes quan li resulta beneficiós a nivell personal.

El problema que té el PP a Badalona és que no estan acostumats a fer oposició, i després de passar quatre anys al govern, encara és més difícil fer oposició, és a dir, treballar per la ciutat i per tots els veïns que t’han votat.

Les eleccions del 2011 no les va guanyar el PP fent oposició, les va guanyar Albiol ell solet fent demagògia, atiant les més baixes passions contra els immigrants, i fent promeses que després s’han demostrat falses.

Ara que Albiol ja no està a Badalona, ni treballa per la ciutat, sinó que es dedica a la política catalana i estatal, és quan surten a la llum totes les debilitats d’un Partit Popular que necessita del poder per generar estructura, però que sense poder no té base social.

Dels deu regidors del PP, a quants veiem fent oposició? Quants regidors populars estan presents als actes de ciutat? Cap o gairebé cap.

És molt important que els partits polítics tinguin base social, i compte, que a vegades aquesta base social no vol dir necessàriament que siguin ciutadans que et votin, però sí ciutadans receptius al teu missatge. El PP no va generar base social, sinó que va generar una base clientelar, però aquesta no consolida.

Aquesta setmana estem veient el debat d’investidura al Parlament de Catalunya, i Albiol només utilitza el nom de Badalona per fer els seus discursos. Per ell Badalona no és més que un trofeu penjat a la paret de casa, que necessita exhibir contínuament per guanyar credibilitat, donat que mitjançant el seu pobre discurs polític no aconsegueix arribar a més gent.

Al Parlament de Albiol farà lluir les seves limitacions com a polític. El discurs basat en tres idees senzilles, bàsiques i dirigides a un públic molt concret no funciona a Catalunya, es necessita molt més nivell, i Albiol no el té.

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado