Supèrbia

Supèrbia: “Excessiva estima de si mateix amb menyspreu dels altres. Desig immoderat de la pròpia exaltació”. Genèricament es defineix com la sobrevaloració del “Jo” respecte d’uns altres, com la creença que tot el que un fa o diu és superior, o també com la confiança exclusiva en l’opinió d’un mateix exaltada a un nivell crític i desmesurat, és a dir: prepotència.

La supèrbia, considerada a l’antic catolicisme com l’original i més seriós dels set pecats capitals, i esdevé avui dia la principal actitud de Garcia Albiol en el govern de Badalona, i la seva penitència serà l’oposició a partir del 24 de maig.

Albiol, tot i ser conscient de la seva solitud ideològica a la dreta españolista local, ha tingut durant quatre anys l’opció de fer una acció de govern moderada, de teixir complicitats amb altres partits polítics, ha pogut fins i tot, deixar espai per al creixement d’altres formacions que l’haguessin pogut servir de crossa per a la propera legislatura. Però res de tot això, només el Jo i el Jo Albiol i el Jo alcalde.

A hores d’ara, el problema que tenen les persones del Partit Popular a Badalona, és que la figura d’Albiol arrossegarà a tot el PP a l’ostracisme polític local. El PP perdrà el govern i Albiol marxarà a fer política Nacional aprofitant les eleccions autonòmiques del 27 de setembre. Albiol no només està fent desaparèixer les sigles del PP, sinó que farà que el partit desaparegui del mapa polític local durant anys.

Aquesta situació és prou coneguda pels dirigents i les cares visibles del PP a Badalona, tot i que en públic no ho volen reconèixer ni acceptar, per mantenir viva l’esperança entre part de les seves bases, en privat reconeixen que van a la deriva.

La realitat és la que és. Tothom a Badalona que era susceptible de votar a Albiol i de votar al PP ja ho va fer al 2011. A partir d’aquí, una part dels votants del PP s’ha fidelitzat entorn a la figura d’Albiol, però una part molt important de l’electorat canviarà el seu vot degut l’erosió que suposa governar de forma despòtica, i també pel fet que al 2011 el PP va rebre milers de vots derivats de la conjuntura política d’aquell moment on tot li era favorable al Partit Popular. Avui la situació és inversa, tot li va en contra al Partit Popular i per això Albiol intenta amagar les sigles.

Tan conscient és Albiol de la seva situació, que el seu discurs ja només consisteix en demanar als ciutadans el que ell anomena “una majoria suficient”, en clara contraposició a l’opció més probable que és una majoria, o una minoria, insuficient.

Per aquesta raó de cop i volta Albiol torna a agitar l’arbre de la xenofòbia, el pseudoracisme i l’arbitrarietat ben calculada amb l’objectiu no de guanyar vots, sinó de mantenir els que ja té. I torna a provar amb propostes inverosímils com comprometre’s a fer arribar la L-1 del metro a Bufalà, a veure si cola. Però és clar, una persona que no ha estat capaç de fer complir una promesa electoral que depenia exclusivament d’ell, ara té valor per prometre projectes que no depenen de l’Ajuntament. Si no és capaç de portar diners per l’ascensor d’una escola, com vol ser capaç de portar diners per fer el metro fins a Bufalà?

Un govern que afirma que ell sap el que volen els veïns, per sobre de l’opinió dels veïns. Un govern que afirma que diversos operadors estan interessats en la concessió del mercat de Llefià i després el concurs queda desert. Un govern que vol imposar un model de mercat als paradistes del Torner i el Maignon, mentre aquests diuen que no. Un govern en minoria tan necessitat de mentir, manipular i enganyar, que voreja la prevaricació capficat en mantenir el control dels mitjans públics de comunicació. Un govern capaç d’intentar no subrogar a cinc treballadors discapacitats que feien manteniment als parcs infantils de la ciutat.

La supèrbia d’Albiol i el seu govern està unint més que mai a tots els partits polítics amb representació i sense representació. La confluència que suma, i no la que resta, és la que tombarà l’alcalde del PP. Total, a Albiol tant li fa, al setembre marxarà i deixarà el PP de Badalona enfonsat.

Atentament i a títol personal,

Christian Carneado